Durant el segon cap de setmana del mes de maig, se celebra el Dia Mundial de les Aus Migratòries, que es va establir l’any 2006 amb l’objectiu de conscienciar la població d’arreu del món sobre la necessitat de preservar els ocells migradors i els seus ecosistemes. Ens afegim a la celebració amb aquest apunt sobre alguns dels termes bàsics relacionats amb la migració dels ocells, que podeu consultar també en aquesta infografia interactiva. 

Hi ha un bon nombre d’ocells, també anomenats aus, que, coincidint amb els canvis d’estació, es desplacen col·lectivament d’una regió climàtica a una altra, sovint recorrent distàncies molt llargues, amb l’objectiu de buscar llocs on reproduir-se, trobar aliment o fugir de les inclemències meteorològiques. Per a referir-nos-hi, podem utilitzar el terme ocell migrador o els sinònims ocell migratori, au migratòria, o també, simplement, migrador o migrant, formes sovint utilitzades pels especialistes.

Segons l’època de l’any en què es produeix la migració, parlem de migració prenupcial, que té lloc a la primavera, quan les poblacions d’ocells es desplacen, generalment de sud a nord i de sud-oest a nord-est, des de les zones geogràfiques on han passat l’hivern cap a zones climàticament més favorables per a la reproducció i la cria; i de migració postnupcial, que es produeix quan els ocells abandonen les seves zones de reproducció i es desplacen, generalment de nord a sud i de nord-est a sud-oest, cap a zones climàtiques més càlides per passar-hi l’hivern.

Entre les moltes espècies d’ocells estivals que, amb la primavera, arriben a Catalunya per reproduir-se, podem destacar el camallarga comú (Himantopus himantopus), l'enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus) i el falciot negre (Apus apus). La fi de l’estiu assenyala el moment en què aquests ocells tornen a migrar cap al sud i cedeixen el lloc als ocells hivernants, com ara l’ànec cullerot comú (Spatula clypeata) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), que venen de zones geogràfiques més fredes i es queden a passar l’hivern a casa nostra.

També hi ha ocells migradors, els ocells de pas, que recorren grans distàncies i que, en el transcurs del seu desplaçament, fan parada en un territori per alimentar-se i descansar durant un breu període de temps abans de reprendre el seu viatge migratori. El becplaner comú (Platalea leucorodia) i el falcó cama-roig (Falco vespertinus) són algunes de les espècies d’ocells que corresponen a aquesta categoria.

I, finalment, hi ha ocells sedentaris o residents, com és el cas del gamarús eurasiàtic (Strix aluco), el picot garser gros (Dendrocopos major) o la polla d’aigua comuna (Gallinula chloropus), relativament abundants a Catalunya, que romanen tot l’any en una mateixa zona geogràfica sense efectuar moviments migratoris.

Si us heu quedat amb ganes de seguir coneixent altres noms d’ocells d’arreu del món, podeu consultar el Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes.