• ca  bruc, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
  ISBN 84-85135-25-3
• ca  bruguera, n f alt. sin. ( MASCLANS )
  MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
  ISBN 84-85135-25-3
• ca  cepell, n m alt. sin. ( SALLENT-REV )
  Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
  
  exemples:
  herba de sant Joan (font)
  herba de Sant Joan (font-REV)
  seba marina (font)
  ceba marina (font-REV)
  
  anemorà (font)
  enamorada (font-REV)
• ca  petorra, n f alt. sin. ( PARDO1932 )
  PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
• ca  sap, n m alt. sin. ( SALLENT )
  SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
• ca  sapell, n m var. ling. ( SALLENT )
  SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
• nc  Erica sp. pl. ( BIOSF-5; FMPC1 )
  Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
  ISBN 84-7739-560-8
  BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
  ISBN 84-7306-400-3

ericàcies