trastorn bipolar
trastorn bipolar
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn bipolar, n m
- ca psicosi maniacodepressiva, n f sin. compl.
- es psicosis maniacodepresiva
- es trastorno bipolar
- en bipolar disorder
- en manic-depressive psychosis
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per l'alternança de fases maníaques i fases depressives.
trastorn ciclotímic
trastorn ciclotímic
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn ciclotímic, n m
- es trastorno ciclotímico
- en cyclothymic disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn bipolar que comporta fluctuacions de l'estat d'ànim amb períodes de símptomes hipomaníacs i períodes de símptomes depressius que no arriben a la intensitat d'un episodi de depressió major.
trastorn d'ansietat
trastorn d'ansietat
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn d'ansietat, n m
- es trastorno de ansiedad
- en anxiety disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn caracteritzat per respostes inadequades a la percepció d'amenaces internes o externes que es tradueixen en episodis persistents i recurrents d'ansietat.
trastorn d'Asperger
trastorn d'Asperger
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn d'Asperger, n m
- es trastorno de Asperger
- en Asperger's disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn generalitzat del desenvolupament caracteritzat per una alteració greu de la interacció social i per unes pautes de comportament, uns interessos i unes activitats restrictius i repetitius, sense alteració significativa del llenguatge.
trastorn d'horari
trastorn d'horari
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca trastorn d'horari, n m
- es jet lag
- en jet lag
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Trastorn psíquic i físic causat per la dessincronització dels ritmes circadiaris associada a les variacions de la llum que es produeixen després d'un desplaçament de llarga durada a través de diversos fusos horaris.
Nota
- El trastorn d'horari es pateix, per exemple, després d'un viatge aeri llarg a causa de les diferències horàries entre el lloc d'origen i el d'arribada.
trastorn de conversió
trastorn de conversió
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn de conversió, n m
- ca histèria de conversió, n f sin. compl.
- es histeria de conversión
- es trastorno de conversión
- en conversion disorder
- en conversion hysteria
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn somatomorf caracteritzat per símptomes o dèficits que afecten les funcions motores o sensorials, suggestius d'un trastorn neurològic o d'alguna altra malaltia.
Nota
- Els símptomes poden incloure paràlisi, tremolor, ceguesa i episodis de compulsió.
trastorn de l'aprenentatge
trastorn de l'aprenentatge
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn de l'aprenentatge, n m
- es trastorno del aprendizaje
- en learning disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn que s'inicia en la infància o l'adolescència caracteritzat per un mal rendiment de l'infant en lectura, càlcul o expressió escrita substancialment inferior a l'esperat d'acord amb la seva edat, escolarització i nivell d'intel·ligència.
trastorn de l'espectre autista
trastorn de l'espectre autista
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn de l'espectre autista, n m
- ca autisme, n m sin. compl.
- ca TEA, n m sigla
- es autismo
- es trastorno del espectro autista
- es TEA sigla
- en autism
- en autism spectrum disorder
- en ASD sigla
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.
Nota
-
El dèficit en les habilitats sociocomunicatives es manifesta a través d´una alteració simultània de: 1. la reciprocitat social i emocional; 2. la comunicació no verbal; i 3. el desenvolupament i el manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament.
Pel que fa als patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, s´han de donar, com a mínim, dos dels indicadors següents: 1. parla, moviment o manipulació d'objectes estereotipats o repetitius; 2. excessiva fixació en les rutines, patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal, o excessiva resistència al canvi; 3. interessos molt restrictius, fixos, i d'intensitat desmesurada; i 4. hiperreactivitat o hiporeactivitat davant els estímuls sensorials, o interès inusual per aspectes sensorials de l'entorn.
trastorn de l'estat d'ànim
trastorn de l'estat d'ànim
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn de l'estat d'ànim, n m
- ca trastorn afectiu, n m sin. compl.
- es trastorno afectivo
- es trastorno del estado de ánimo
- en affective disorder
- en mood disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn caracteritzat per una alteració de l'estat d'ànim, que pot tendir cap a un estat deprimit o un estat eufòric.
Nota
- Els trastorns de l'estat d'ànim inclouen els trastorns depressius i els trastorns bipolars.
trastorn de la personalitat
trastorn de la personalitat
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn de la personalitat, n m
- es trastorno de personalidad
- en personality disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn caracteritzat per un patró de personalitat estable, persistent i rígid capaç de causar un dèficit significatiu en la capacitat d'adaptació o un sentiment subjectiu de malestar.
