transmissió quàntica
transmissió quàntica
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca transmissió quàntica, n f
- es transmisión cuántica
- en quantal transmission
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Transmissió sinàptica deguda a l'alliberament unitari d'un nombre discret de molècules de neurotransmissor per cada vesícula presinàptica.
transmissió sinàptica
transmissió sinàptica
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca transmissió sinàptica, n f
- es transmisión sináptica
- en synaptic transmission
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Procés de transmissió de senyals des d'una neurona presinàptica cap a una neurona postsinàptica.
transport actiu
transport actiu
Neurobiologia cel·lular
- ca transport actiu, n m
- es transporte activo
- en active transport
Neurobiologia cel·lular
Definició
Moviment de molècules i ions a través d'una membrana, generalment en contra del seu gradient electroquímic, per un procés que requereix energia metabòlica.
transport axonal
transport axonal
Neurobiologia cel·lular
- ca transport axonal, n m
- es transporte axonal
- en axonal transport
Neurobiologia cel·lular
Definició
Transport de molècules i d'orgànuls a través d'un sistema intern de desplaçament que fa servir el citoesquelet dels axons de les neurones com a substrat.
Nota
- El transport axonal pot ser anterògrad o retrògrad, segons el sentit en què es desplacen els elements transportats.
transport passiu
transport passiu
Neurobiologia cel·lular
- ca transport passiu, n m
- ca difusió facilitada, n f sin. compl.
- es difusión facilitada
- es transporte pasivo
- en facilitated diffusion
- en passive transport
Neurobiologia cel·lular
Definició
Difusió de molècules o d'ions a través d'una membrana, a favor del seu gradient electroquímic i sense despesa d'energia, per mitjà d'un canal iònic o d'un transportador.
transportador
transportador
Neurobiologia cel·lular
- ca transportador, n m
- es transportador
- en transporter
Neurobiologia cel·lular
Definició
Proteïna transmembrana que permet el pas de molècules de mida mitjana i petita cap a l'interior de la cèl·lula a través de la membrana plasmàtica.
Nota
- Els transportadors poden intervenir en els processos de transport actiu o de transport passiu de molècules com ara la glucosa, els aminoàcids o els neurotransmissors.
trastorn adaptatiu
trastorn adaptatiu
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn adaptatiu, n m
- es trastorno adaptativo
- en adjustment disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn caracteritzat per una reacció desadaptativa davant un estrès psicosocial identificable, que pot manifestar-se en forma de símptomes depressius ansiosos, conductuals o combinats.
trastorn afectiu
trastorn afectiu
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn de l'estat d'ànim, n m
- ca trastorn afectiu, n m sin. compl.
- es trastorno afectivo
- es trastorno del estado de ánimo
- en affective disorder
- en mood disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn caracteritzat per una alteració de l'estat d'ànim, que pot tendir cap a un estat deprimit o un estat eufòric.
Nota
- Els trastorns de l'estat d'ànim inclouen els trastorns depressius i els trastorns bipolars.
trastorn amnèsic alcohòlic
trastorn amnèsic alcohòlic
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca síndrome de Kórsakov, n f
- ca trastorn amnèsic alcohòlic, n m sin. compl.
- es síndrome de Korsakov
- es trastorno amnésico alcohólico
- en alcohol amnesic disorder
- en Korsakoff syndrome
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Síndrome caracteritzada per amnèsia anterògrada, fabulació, al·lucinacions, apatia, passivitat i alteració inflamatòria de múltiples nervis, causada per atròfia cerebral i lesions en el tàlem medial i els tubercles mamil·lars de l'hipotàlem.
Nota
- La síndrome de Kórsakov s'ha associat tradicionalment a l'alcoholisme crònic, però actualment es vincula de manera directa al dèficit de tiamina, ja sigui per alcoholisme o per algun problema de malnutrició que afecti els teixits cerebrals.
trastorn antisocial de la personalitat
trastorn antisocial de la personalitat
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn antisocial de la personalitat, n m
- ca psicopatia, n f sin. compl.
- es psicopatía
- es trastorno antisocial de la personalidad
- en antisocial personality disorder
- en psycopathy
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta de comportament irresponsable, impulsiu, agressiu i antisocial, que priva d'establir vincles afectius, sense que es generi angoixa ni sentiments de culpabilitat davant les situacions que es provoquen.
